CONSOLDAR, [CONSSOLDAR] v. a.

Consolidar, enfortir.

V. consoular.

"... e insuflada ab .i. cano el nas, estreny fortment la sanc e consolda les nafres."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XII

"E axi les dos parts, axi ligades ab lo bitum de gracia: apres, per peccat lo bitum se parteix, fa s dos parts, mas encara se pot consoldar."
Ferrer, Vicent Quaresma 116, XX

"E per ço cor algunes d aquestes forçes son contraries de les altres. Mas aqueles que conssolden son contraries d aqueles que escuren."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, d

"Sarcacolla exuga e no apunta e consolda."
Joan Jacme Alcoatí f. lxj, a

"Aloe es sec el tercer grau e calt el primer e solda les plages que son dures de consoldar e escura."
Joan Jacme Alcoatí f. lxj, b